Els tocs de campana de Gelida

El temps desdibuixa en la memòria el significat dels tocs. També el fet de ser nouvingut en un poble en fa necessari l’aprenentatge. Tot i les semblances, cada lloc té els seus propis tocs.

Aquí recollim els que s’executen a Gelida, dels quals n’hem pogut tenir constància directa, però sabem que podien ser executats d’una altra manera en èpoques anteriors i també que han existit més tocs que ja no ha estat possible documentar.

Aquest treball té el seu origen en l’exposició que va impulsar l’Associació d’Amics del Castell de Gelida l’any 2004, de la producció de la qual vaig ser-ne responsable. Paral·lelament l’AACG va impulsar també la restauració i automatització de les campanes de la parròquia de Sant Pere de Gelida el 2006.

Agraïm el suport i la col·laboració de la parròquia de Sant Pere de Gelida, de Ràdio Gelida, de Gelida TV, de Ramon Torres, de Montserrat Torres, de Ramon Rovira, d’Enric Carafí, d’Ernest Roca, de Joan Llopart, de Dani Guinot i de l’Ajuntament de Gelida. Cal destacar la col·laboració d’Isabel Martínez, que va posar a la nostra disposició el seu treball d’etnomusicologia sobre les campanes de Gelida, presentat al Conservatori Superior de Música del Liceu.

Escolteu la gravació dels diferents tocs, de la ma de Montserrat Torres, executats amb les campanes de la parròquia de Sant Pere de Gelida.

Repic de festa
Toc d’alarma
Angelus o Avemaria
Primer toc de missa
Segon toc de missa
Tercer toc de missa
Toc de rosari
Toc de bon temps
Toc de difunts (dona)
Toc de difunts (home)
Toc de difunts (albat)

Archaeological Research Information System (ARIS): Information and Stratigraphic Register Management

OPEN SCIENCE & THE HUMANITIES CONFERENCE 2018. Barcelona, 21 de juny de 2018

Archaeological Research Information System (ARIS): Information and Stratigraphic Register Management

by Pablo del Fresno Bernal, Esther Travé, and Alfred Mauri

The aim of this poster is to introduce a normalized proposal for managing the information and stratigraphic register arising from the archaeological fieldwork tasks. These files are produced within a scientific framework and are expected to be research information sources. Nevertheless, as a task regulated by the public administration, the archaeological register can also be considered and administrative document.

Therefore, the implementation and use of normalized processes for information management from the very beginning of the archaeological activity –actually before the fieldwork starts– until the submission of final report showing the obtained results and evidencing the compliment of administration requirements is suggested.

Preservation of knowledge is the underpinning goal of every Research Information System (RIS) and accurate registering of files fixing and transferring information is the basic pillar of scientific activity. Our proposal for normalized management is structured according to three main lines developed:

· SigArg: Geo-Spatial Archaeological Information System

· SgdArq: Archaeological File Management System

· NodArq: Archaeological Description Standards

To sum up, the implementation of a tool or an assemblage of computing interconnected tools according to pre-established rules and protocols allows the real instrumental usage of a theoretical proposal of normalization. This configures entirely the Archaeological Information System that we offer to the scientific community.

Research Information System (RIS): General principles and applications for Information Management

OPEN SCIENCE & THE HUMANITIES CONFERENCE 2018. Barcelona, 21 de juny de 2018

Research Information System (RIS): General principles and applications for Information Management

by Pablo del Fresno Bernal, Esther Travé, and Alfred Mauri

The changes occurred within paradigms of research processes have turn open data into a key element that requires reconsidering the way our work is done and information is dealt with. This overhaul also aims at developing new cross-cutting and transdisciplinar approaches. 

This proposal introduces the methodology developed for the integrated management of historical data, considering the wide diversity of sources in order to ease collaborative work and make it accumulative along time.

The concepts of Topographic Unit (indicator of an action or place that can be located in space and time, regardless the specificity of the source of information and its biotic, abiotic or anthropic origin) and Actor (individual or collective author of an action), together with the use of an ontology applied to the information gathering and classification, and the definition of relationships are the underpinning pillars of this system.

The potential of further data exploitation via different tools such as statistics, graphical representation, geographic information systems, etc. is exemplified by results obtained from its application to different research projects carried out since 1997.

Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021

Denominació del projecte: Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021

Investigadora principal: Esther Travé Allepuz

Investigadors de l’equip: Montserrat Farreny Agràs, Alfred Mauri Martí, Rosario Navarro Sáez, Pablo del Fresno Bernal; Josep Socorregut Doménech

Període de realització: 2018-2021

Finançament: Ajuntament de Martorell, Centre d’Estudis Martorellencs, Generalitat de Cataluuya

Objectius:

A més de la recerca mitjançant l’aplicació de la metodologia arqueològica, amb l’excavació als jaciments de Santa Margarida i de Sant Genís, es contempla l’estudi de l’àmbit territorial que els acull i que forma una unitat històrica almenys des de 1042. Una cronologia que en el cas de Santa Margarida ens permet recular almenys fins el segle V i, encara, possiblement més enrere si considerem que és per aquest indret on és més versemblant el pas de la Via Augusta des del Pont del Diable cap el Penedès, com corroboraria el fragment de mil·liari recuperat a Santa Margarida i que es pot datar en temps de l’emperador Magnenci (350-353 dE). Un fet que a més dona solidesa a la hipòtesi de l’emplaçament proper de la mansio Ad-Fines.

L’estudi integral d’aquest territori en tota la seva extensió espacial i cronològica ofereix una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la seva evolució i el seu paisatge al llarg d’un període de pràcticament 2000 anys. Alhora les característiques d’ambdós jaciments fan possible focalitzar l’atenció en un seguit d’objectius de recerca dins l’àmbit territorial del Priorat relatius al coneixement de l’hàbitat i els elements estructurals dels espais de culte i emmagatzematge, la configuració d’un espai de sagrera i la relació d’aquests espais amb el seu entorn immediat a partir de les aproximacions pròpies de l’arqueologia del paisatge, l’excavació arqueològica i l’explotació de les fonts documentals.

Cartes familiars de Catalunya (segles XVI-XIX): inventari, estudi i difusió

Denominació del projecte: Cartes familiars de Catalunya (segles XVI- XIX): inventari, estudi i difusió

Investigador principal: Javier Antón Pelayo
Altres investigadors participants: Montserrat Jiménez Sureda, Alfred Mauri Martí, Remei Perpinyà Morera, Ramon Alberch Fugueras
Equip de treball: Sílvia López Amor
Tècnica de suport a la recerca: Alícia Calvo Burés

Període de realització: 2017-2019

Finançament: Ministerio de Ciencia e Innovación de España (HAR2016-76560-P)

Objectius:
El projecte pretén aprofundir en I’estudi dels ego-documents, amb l’objectiu de construir un inventari dels epistolaris familiars dels segles XVI a XIX que es conserven, dispersos i a vegades descol·locats i descuidats, en els arxius i biblioteques de Catalunya. Per això es porta a terme una investigació exhaustiva en tots els centres documentals catalans, des dels que tenen un caràcter nacional, com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, als provincials, comarcals, municipals, eclesiàstics i patrimonials.

Sant Genís de Rocafort

MAURI, Alfred (2015): Sant Genís de Rocafort.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
32 pàgines. 14,8 X 21 cm.

Portada_SGR

El 8 d’abril de l’any 1042 els senyors de Castellvell de Rosanes van fundar el monestir de Sant Genís de Rocafort, les restes del qual encara perduren avui sobre el turó rocós d’aquest mateix nom. Atribuït a l’orde del Temple, avui sabem que el monestir va ser habitat per monjos de l’orde benedictí. Possiblement el lloc on s’alça era ja ocupat per estructures de fortificació. Dins el territori que se li va adjudicar, existia ja una església sota l’advocació de Sant Genís.

Aquesta guia us ajudarà a conèixer la història d’aquest monestir del segle XI a Martorell.

Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM .

(Des) Fent Penedès

Ja fa dies, en una de les caminades habituals pels camins de Gelida que ofereixen vistes sobre el terme de Sant Esteve Sesrovires, em va cridar l’atenció un moviment de terres que dia rere dia s’engrandia més i més. Segons he pogut llegir al web d’aquest ajuntament veí, respon a la construcció del polígon industrial de Can Margarit que “…ocupa una superfície de 64,5 ha, amb un sostre edificable de 325.000 m2. En aquests moments, és la nova àrea econòmica en desenvolupament més gran de Catalunya.

Aquestes darreres setmanes he tingut ocasió de practicar això que ara en diem enoturisme, just a la comarca on visc, l’Alt Penedès. Pot semblar un contrasentit parlar de fer turisme al mateix territori on un resideix. Si voleu, dieu-li descoberta del veïnat. Sigui com sigui, és una activitat que recomano.

Va ser arrel d’algunes d’aquestes visites que em va tornar al cap la frase aquesta d'”àrea econòmica en desenvolupament”. Als meus ulls es tracte d’un polígon industrial més, el model urbanístic del qual no el veig diferent en res dels nyaps que hem estat patint les darreres dècades. Un projecte que es presenta amb les mateixes infografies de sempre, i sense que expliqui quin és l’impacte visual sobre l’entorn, ni cop es mirarà de minimitzar-lo ni, evidentment, el que tindrà en quan a intensificació del trànsit, consum de recursos, impermeabilització del sòl, etc.

 Segons es llegeix al web de l’ajuntament, el gran avantatge és que el seu emplaçament és privilegiat per les comunicacions (l’accés a l’autopista és a l’entrada de Martorell i s’hi arriba per una carretera més que saturada!) i integrat al corredor Mediterrani. És a dir, que si hem de fer cas d’aquesta argumentació, el nostre futur pot ser quelcom equivalent a viure entre vies. Em penso que és allò de sempre de “el preu del futur”.

Torno a l’enoturisme. Visito un celler entre els molts que s’ho deixen tot per tirar endavant. M’ofereixen un tracte amable, alhora que em transmeten els neguits que envolten la seva aposta com a “àrea econòmica en desenvolupament“. Ningú en diu així en aquest cas, es clar. Es tracte de vinyes, de les quals deriva un paisatge estimat i conservat amb cura, sotmès a pràctiques de cultiu ecològic, i del que en resulten vins i Clàssic Penedès, en aquest cas. Tots productes de qualitat més que notable. Paral·lelament, a la casa atenen en perfecte anglès uns visitants alemanys, clarament encantats del paratge, de la visita i dels vins que tasten.

Just ara, quan prenen possessió els nous ajuntaments, penso que cal pujar a la muntanya i fer enoturisme i després de mirar des d’una mica amunt i des del costat de casa, demanar a aquestes persones que ocuparan els diferents càrrecs que ens expliquin cap on ens porten. No si val la paperassa de la campanya electoral. Estem parlant de projectes que, pel seu impacte, ja quasi només són reversibles en magnituds de temps geològics.

Quina és la mena d'”àrees econòmiques” que necessitem? Les que omplen el territori de polígons industrials ocupats per àrees logístiques amb llocs de treball de baixa qualificació i pitjors salaris? Les de les empreses del món del vi, suposadament dinamitzadores de l’economia de la comarca, que paguen als pagesos el quilo de raïm a 30 cèntims?

Aquest dies a molts lloc es capgiren els colors dels governs municipals però algú hauria d’explicar com és que durant aquests anys, amb independència del color polític, quasi arreu s’han fet les mateixes polítiques en relació al territori i al model econòmic. O potser no cal ni que ens ho expliquin. Potser per això un 40% dels electors no fan ús del seu dret de vot. No els recolzo, tot i saber que una part és conseqüència de la sembra de desencís i l’escepticisme. Però què es pot esperar d’un país on, per exemple, una entitat que agrupa municipis i elabora materials per donar suport als càrrecs electes publica un manual sota el títol Sóc regidor d’urbanisme, i ara què?*

No en dubto de la necessitat, però em penso que quan algú es presenta per ocupar un càrrec públic, ja ha de tenir clar quin és el projecte que defensa i com funcionen les coses. I les coses són més complicades que una llista de promeses i, per canviar-les, calen projectes, no manuals ni eslògans. I també, des de l’altre costat, cal exigir aquest projecte, sempre i quan tinguem clar que les alternatives polítiques són projectes de societat, no revelacions religioses basades en la fe. És per això que no hi ha una única solució als problemes, ni tampoc una única manera de generar llocs de treball i de possibilitar una vida amb dignitat.

* Si voleu consultar aquest i altres manuals del mateix estil, els trobareu en aquest enllaç.