Les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes

Denominació del projecte: Tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes
Investigador principal: Alfred Mauri
Altres investigadors: Daniel Robles i Pablo del Fresno

Període de realització: 2007 – 2009

Finançament: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya (Ajut 2007 ACOM0029) i CEM

Castell_Rosanes_01

Resum del projecte:
El propòsit d’aquest projecte ha estat caracteritzar, identificar i documentar les tècniques constructives i definir la seqüència històrica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes, fins ara escassament estudiades individualment i en el seu conjunt. També s’ha replantejat la interpretació de la significació territorial d’aquestes fortificacions al llarg del temps.

El procés de treball s’ha desenvolupat mitjançant l’aplicació de la metodologia de documentació i anàlisi estratigràfica (arqueologia de l’arquitectura) i la recopilació sistemàtica de les informacions documentals, generant un registre integrat. S’ha procedit a:

  • Identificar i documentar com a Unitats Estratigràfiques cada una de les entitats constructives de les fortificacions medievals de l’àmbit en estudi.
  • Elaborar el diagrama estratigràfic del procés de construcció i l’evolució de cada fase de manera individual i comparables entre si.
  • Elaborar la documentació planimètrica i fotogràfica de recolzament de l’estudi.
  • Identificar, caracteritzar i documentar les tècniques constructives.

El resultat de l’estudi ens permet identificar una diversitat tipològica d’aquestes construccions, que és possible relacionar amb diferents tècniques constructives, alhora que conèixer les transformacions que han experimentat, malgrat l’elevat nivell de destrucció i d’abandonament que presenten en la majoria dels casos, el que fa aconsellable una ampliació de la recerca en el futur. La majoria de les fortificacions estudiades apareixen documentades des del segle X, tot i que en alguns casos reutilitzen estructures de fortificació romanes. Estructuralment és possible la datació d’algunes com a mínim als inicis del segle IX i s’emmarcarien en el context de fortificació de la franja fronterera del Llobregat i la posterior expansió cap a l’Ordal – Garraf – Penedès.

Consultar la memòria del projecte

Estudiar archivística

MAURI, Alfred; PERPINYÀ, Remei (2008): Estudiar archivística . Dónde y por qué. 
Ediciones TREA. Gijón
120 pàgines. 15 X 21 cm.
ISBN: 978-84-9704-350-2

Estudiar_achivistica

 

 

 

 

 

 

 

Aquest llibre està pensat per a lectors que desconeixen el món dels arxius, però poden descobrir en les seves pàgines una professió. Per a aquells que tenen intenció d’endinsar-s’hi, però desconeixen els detalls del seu exercici i aprenentatge. Per a aquells que, coneixent l’arxivística o des de l’exercici professió, volen conèixer els avatars, l’evolució i la situació de la formació en arxivística, les tendències actuals i futures, i desitgin conèixer i reflexionar sobre les oportunitats professionals a la societat actual. Estudiar archivística . Dónde y por qué. es planteja com una resposta necessària als interrogants que envolten a un o altre tipus de lector. En primer lloc, què és l’arxivística? És una disciplina de i per historiadors? Quan parlem d’arxivers i arxivadors, ens referim al mateix? On treballa un arxiver? Quines tasques desenvolupa en el seu lloc de treball? Quin tipus de professionals necessiten els arxius i les organitzacions per a la gestió dels seus documents? Són comuns a tots els arxivers del món les tasques a desenvolupar i els mètodes de treball? Com es forma professionalment un arxiver? Quins són els centres que a Espanya ofereixen aquesta possibilitat? Quines oportunitats ofereix el mercat de treball?

(Enllaç a Ediciones TREA)

La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI

Títol: La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI
Autor de la tesi: Alfred Mauri
Director: Dr. José Ignacio Padilla Lapuente,
Departament/Institut: Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica

(Accés a la Tesi doctoral)

Resum:
En els darrers anys l’estudi del paisatge, entès com a sistema, s’ha mostrat com una via de gran fertilitat per fer avançar la recerca històrica des d’una perspectiva que incorpori la comprensió de la complexitat i la integració de les diverses fonts històriques: documentals, arqueològiques, estudis paleoambientals, geoarqueològics, etc.

El territori que identifiquem com a comtat de Barcelona reuneix un seguit de condicions, tant en el seu propi procés històric com en relació als plantejaments d’aquesta recerca, que ens van fer considerar-lo com un àmbit adequat. L’elecció respon a l’interès per l’ús de recursos informàtics en el tractament de la informació, en un propòsit de cercar resposta a com fer-ho i com, de la mateixa manera que ha estat possible en altres ciències, afrontar el processament de grans quantitats d’informació en la recerca històrica, tot fent possible extreure informació de dades que aparentment, per aïllades, podien semblar poc rellevants.

El sistema de treball emprat es basa en un seguit de conceptes que permeten la gestió integrada de la informació.

Unitat d’informació serà:
Qualsevol indicació que permeti conèixer la composició, l’estat, les variacions i les interrelacions de i entre els elements que constitueixen un sistema. Cada unitat d’informació pot pertànyer exclusivament a una de les dues úniques classes de representació d’unitats d’informació amb les quals treballarem: Unitats Topogràfiques [UT] i Actors [AC].

Unitat Topogràfica [UT]:
Entenem Unitat Topogràfica [UT] com l’indicador d’una acció o situació que es pot ubicar en l’espai i en el temps, independentment de l’especificitat de la font d’informació i del seu origen biòtic, abiòtic o antròpic.

Actor [AC]:
Entenem per Actor [AC] el protagonista individual o corporatiu d’una acció.

Operativament, es sistema de gestió de la informació que hem desenvolupat funciona sobre un sistema de gestió de bases de dades i un sistema d’informació geogràfica.

El SGBD està integrat per diverses bases de dades, tant per a la introducció d’informació com per a tasques de validació de dades o auxiliars.  Els recursos del SIG s’articulen sobre les bases cartogràfiques de suport, indispensables per a la referenciació geogràfica de les dades gestionades pel SGBD. A aquesta capacitat de georeferenciació cal afegir la de generació automàtica de cartografia d’UT. La combinació d’aquestes dues capacitats és la que ens permetrà generar els suports cartogràfics necessaris en cada moment segons el període i el fenomen objecte d’estudi, sempre a partir d’un ús integrat de les fonts.

És a partir d’aquest punt que ens hem plantejat l’estudi de l’evolució del paisatge en l’àmbit del comtat de Barcelona, analitzant les pervivències de les estructures territorials anteriors; la forma com aquestes han condicionat els models posteriors; el procés d’implantació dels castells termenats i de les sagreres i la seva relació sobre la redistribució de les zones d’hàbitat; la distribució i densitat dels diferents cultius en relació a les zones d’hàbitat, la xarxa viària i les àrees de consum; la configuració dels nuclis urbans, etc.

L’objectiu últim no és pas l’automatització de la producció cartogràfica històrica, sinó possibilitar la gestió integrada de la informació, prenent en consideració la seva significació territorial i identificar aquesta realitat territorial per a cada moment en estudi, prèviament a endinsar-nos en l’anàlisi territorial. L’explotació i l’anàlisi de les dades constitueix la darrera fase d’un procés complex al qual ens ajuden les eines informàtiques, però aquestes no en són l’objectiu.