Arxiu d'etiquetes: Arqueologia

Archaeological Research Information System (ARIS): Information and Stratigraphic Register Management

OPEN SCIENCE & THE HUMANITIES CONFERENCE 2018. Barcelona, 21 de juny de 2018

Archaeological Research Information System (ARIS): Information and Stratigraphic Register Management

by Pablo del Fresno Bernal, Esther Travé, and Alfred Mauri

The aim of this poster is to introduce a normalized proposal for managing the information and stratigraphic register arising from the archaeological fieldwork tasks. These files are produced within a scientific framework and are expected to be research information sources. Nevertheless, as a task regulated by the public administration, the archaeological register can also be considered and administrative document.

Therefore, the implementation and use of normalized processes for information management from the very beginning of the archaeological activity –actually before the fieldwork starts– until the submission of final report showing the obtained results and evidencing the compliment of administration requirements is suggested.

Preservation of knowledge is the underpinning goal of every Research Information System (RIS) and accurate registering of files fixing and transferring information is the basic pillar of scientific activity. Our proposal for normalized management is structured according to three main lines developed:

· SigArg: Geo-Spatial Archaeological Information System

· SgdArq: Archaeological File Management System

· NodArq: Archaeological Description Standards

To sum up, the implementation of a tool or an assemblage of computing interconnected tools according to pre-established rules and protocols allows the real instrumental usage of a theoretical proposal of normalization. This configures entirely the Archaeological Information System that we offer to the scientific community.

Research Information System (RIS): General principles and applications for Information Management

OPEN SCIENCE & THE HUMANITIES CONFERENCE 2018. Barcelona, 21 de juny de 2018

Research Information System (RIS): General principles and applications for Information Management

by Pablo del Fresno Bernal, Esther Travé, and Alfred Mauri

The changes occurred within paradigms of research processes have turn open data into a key element that requires reconsidering the way our work is done and information is dealt with. This overhaul also aims at developing new cross-cutting and transdisciplinar approaches. 

This proposal introduces the methodology developed for the integrated management of historical data, considering the wide diversity of sources in order to ease collaborative work and make it accumulative along time.

The concepts of Topographic Unit (indicator of an action or place that can be located in space and time, regardless the specificity of the source of information and its biotic, abiotic or anthropic origin) and Actor (individual or collective author of an action), together with the use of an ontology applied to the information gathering and classification, and the definition of relationships are the underpinning pillars of this system.

The potential of further data exploitation via different tools such as statistics, graphical representation, geographic information systems, etc. is exemplified by results obtained from its application to different research projects carried out since 1997.

Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021

Denominació del projecte: Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021

Investigadora principal: Esther Travé Allepuz

Investigadors de l’equip: Montserrat Farreny Agràs, Alfred Mauri Martí, Rosario Navarro Sáez, Pablo del Fresno Bernal; Josep Socorregut Doménech

Període de realització: 2018-2021

Finançament: Ajuntament de Martorell, Centre d’Estudis Martorellencs, Generalitat de Cataluuya

Objectius:

A més de la recerca mitjançant l’aplicació de la metodologia arqueològica, amb l’excavació als jaciments de Santa Margarida i de Sant Genís, es contempla l’estudi de l’àmbit territorial que els acull i que forma una unitat històrica almenys des de 1042. Una cronologia que en el cas de Santa Margarida ens permet recular almenys fins el segle V i, encara, possiblement més enrere si considerem que és per aquest indret on és més versemblant el pas de la Via Augusta des del Pont del Diable cap el Penedès, com corroboraria el fragment de mil·liari recuperat a Santa Margarida i que es pot datar en temps de l’emperador Magnenci (350-353 dE). Un fet que a més dona solidesa a la hipòtesi de l’emplaçament proper de la mansio Ad-Fines.

L’estudi integral d’aquest territori en tota la seva extensió espacial i cronològica ofereix una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la seva evolució i el seu paisatge al llarg d’un període de pràcticament 2000 anys. Alhora les característiques d’ambdós jaciments fan possible focalitzar l’atenció en un seguit d’objectius de recerca dins l’àmbit territorial del Priorat relatius al coneixement de l’hàbitat i els elements estructurals dels espais de culte i emmagatzematge, la configuració d’un espai de sagrera i la relació d’aquests espais amb el seu entorn immediat a partir de les aproximacions pròpies de l’arqueologia del paisatge, l’excavació arqueològica i l’explotació de les fonts documentals.

Sant Genís de Rocafort

MAURI, Alfred (2015): Sant Genís de Rocafort.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
32 pàgines. 14,8 X 21 cm.

Portada_SGR

El 8 d’abril de l’any 1042 els senyors de Castellvell de Rosanes van fundar el monestir de Sant Genís de Rocafort, les restes del qual encara perduren avui sobre el turó rocós d’aquest mateix nom. Atribuït a l’orde del Temple, avui sabem que el monestir va ser habitat per monjos de l’orde benedictí. Possiblement el lloc on s’alça era ja ocupat per estructures de fortificació. Dins el territori que se li va adjudicar, existia ja una església sota l’advocació de Sant Genís.

Aquesta guia us ajudarà a conèixer la història d’aquest monestir del segle XI a Martorell.

Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM .

Les esglésies romàniques de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Masquefa

Denominació del projecte: Les esglésies romàniques de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Masquefa
Investigador principal: Alfred Mauri
Altres investigadors participants:
Pablo del Fresno i Josep Socorregut

Període de realització: 2014

Finançament:
CEM, AACG i IRMU (IX Convocatòria d’ajuts per a projectes d’investigació o de difusió cultural de l’Institut Ramon Muntaner)

Sant Pere de Masquefa

Objectius:
L’abast de l’àmbit territorial d’aquest projecte respon a una unitat històrica que, en el primer cas, és fruit de la pertinença dels municipis de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons a l’antiga baronia de Gelida. Una unitat territorial que es va mantenir fins a mitjans del segle XIX, quan es va segregar el terme de Sant Llorenç d’Hortons. En el cas de Masquefa, la vinculació es remunta a l’època medieval, quan el senyor de Gelida va fer donació del castell de Masquefa al Monestir de Sant Cugat de Vallès, permutant-lo pel de Gelida. Els tres municipis actuals defineixen una unitat que en època medieval s’explica clarament per la seva disposició transversal a la vall de l’Anoia i que respon al procés d’expansió comtal.

Dins aquest territori es documenten diverses esglésies romàniques que, en el millor dels casos, han estat objecte d’estudis parcials.

  • Municipi de Gelida
    Església de Sant Pere del castell de Gelida
    Església de Sant Miquel (desapareguda)
    Església de Sant Salvador de la Calçada (desapareguda)
  • Municipi de Sant Llorenç d’Hortons
    Església de Sant Llorenç d’Hortons (obra romànica parcialment conservada)
    Església de Sant Joan Samora
  • Municipi de Masquefa
    Església de Sant Pere de Masquefa (o del Cementiri vell)

Aquest conjunt d’esglésies ha estat escassament estudiat, alhora que és molt poc conegut, malgrat que les seves característiques i situació el fan especialment interessant des del punt de vista de la recerca i de la divulgació i dinamització cultural.

Aquest dèficit pel que fa al coneixement històric i arqueològic, així com la seva escassa presència en les propostes de promoció del territori, han estat l’arrel del projecte de recerca.

D’acord amb aquest context, de forma general i pels edificis conservats total o parcialment, els objectius han estat:

  • Sistematitzar les referències històriques
  • Recopilar el material fotogràfic
  • Documentar la planta i alçats dels edificis objecte d’estudi
  • L’estudi sistemàtic i amb metodoloigia arqueològica de la seqüència constructiva dels edificis
  • Generar la planimetria de cada un del edificis doucmentant la seva seqüència constructiva
  • Elaborar models 3D en els casos que resulti explicatiu per la complexitat o parcialitat de les restes conservades
  • Disposar de materials que permetin desenvolupar una proposta de ruta romànica basada en aquests edificis

El Castellvell de Rosanes

MAURI, Alfred (2014): El Castellvell de Rosanes.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
60 pàgines. 21,59 X 27,94 cm.
ISBN: 978-84-617-1937-2

CobertaA_QR-6

El Castellvell de Rosanes, conegut també com a castell de Sant Jaume, va ser en època medieval la capçalera de la baronia que pren el mateix nom que la fortificació i que incloïa els territoris dels actuals municipis de Castellví de Rosanes, Abrera, Castellbisbal, Martorell, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires.

Malgrat la seva importància històrica i la rellevància monumental, a dia d’avui el seu estat d’abandonament és absolut i mai s’hi han dut a terme intervencions de consolidació i preservació, ni d’excavació arqueològica sistemàtica. Tot i això, sí que ha merescut atenció pel que fa a la recerca documental i també, parcialment, a l’estudi de la seva estructura, sense que es disposi, però, de cap monografia que aplegui els resultats dels diversos estudis i articles publicats que hi fan referència.

D’entre aquests treballs destaca, sense cap mena de dubte, l’elaborat per Bonaventura Pedemonte i publicat el 1929 sota el títol Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes. Encara avui és de cita obligada en qualsevol estudi històric referit als municipis que en van formar part.

No obstant, el treball de Pedemonte no constitueix una monografia sobre el Castellvell de Rosanes, sinó sobre la baronia. Els treballs que se centren de forma més concreta en la fortificació, ja sigui en relació a l’estudi d’aspectes puntuals o del conjunt, són molt posteriors. Per altra banda, el fet que es trobin majoritàriament en publicacions especialitzades limita el seu coneixement a àmbits més propers a la recerca.

Entre els anys 2008 i 2009, comptant amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i del Centre d’Estudis Martorellencs, vam tenir ocasió de desenvolupar un projecte de recerca centrat en l’estudi de les tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes. Les visites al Castellvell de Rosanes van actuar com a senyal d’alarma respecte de l’abandonament del conjunt i de la progressió del procés de degradació, alhora que es feia palesa la necessitat d’integrar en una única publicació els resultats dels diversos treballs i estudis existents.

Aquest és el propòsit d’aquesta monografia: integrar la informació disponible i contrastar-la i interpretar-la d’acord amb l’estat actual de la investigació històrica i arqueològica, tot mantenint un registre rigorós però alhora, amb un enfocament orientat al lector no especialitzat.

Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM o en format electrònic a través de Google play.

 

Santa Margarida. Jaciment arqueològic

MAURI, Alfred (2014): Santa Margarida, jaciment arqueològic.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
32 pàgines. 14,8 X 21 cm.

Portada
L’església de Santa Margarida, als afores de Martorell, acull un extens jaciment arqueològic que ens permet un recorregut per la història d’aquest indret al llarg de més de 1.500 anys. Des de 1972 el jaciment ha estat objecte, primer, de treballs de recuperació i, des de 1981, d’excavacions arqueològiques que conjuntament amb els estudis en arxius, ens han permès endinsar-nos en un període històric sovint massa desconegut i considerat com a fosc. Amb aquesta guia ens proposem trencar aquesta visió, a la llum dels resultats de la recerca.
Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM o en format electrònic a través de Google play.

An Integrated Implementation of Written and Material Sources – Conceptual Challenge and Technological Resources

MAURI, Alfred; TRAVÉ, Esther; FRESNO, Pablo del (2012): “An Integrated Implementation of Written and Material Sources – Conceptual Challenge and Technological Resources”, dins OLLICH, Imma (Ed): Archaeology, New Approaches in Theory and Techniques.  InTech. Rijeka, Croatia. P 41-64
ISBN: 978-953-51-0590-9

Intech_01

 

 

 

 

 

 

Consultable en línia des d’aquest enllaç

 

CEM: experiències de noves tecnologies al servei de la difusió del patrimoni

FARRENY, Montserrat; MAURI, Alfred; NAVARRO, Rosario (2012): “Centre d’Estudis Martorellencs: experiències de
noves tecnologies al servei de la difusió del patrimoni”, dins
Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume
Codina. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat. P 509-518.
ISBN: 978-84-938801-6-3

(Enllaç a la publicació)