Arxiu d'etiquetes: Arqueologia

Sant Genís de Rocafort

MAURI, Alfred (2015): Sant Genís de Rocafort.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
32 pàgines. 14,8 X 21 cm.

Portada_SGR

El 8 d’abril de l’any 1042 els senyors de Castellvell de Rosanes van fundar el monestir de Sant Genís de Rocafort, les restes del qual encara perduren avui sobre el turó rocós d’aquest mateix nom. Atribuït a l’orde del Temple, avui sabem que el monestir va ser habitat per monjos de l’orde benedictí. Possiblement el lloc on s’alça era ja ocupat per estructures de fortificació. Dins el territori que se li va adjudicar, existia ja una església sota l’advocació de Sant Genís.

Aquesta guia us ajudarà a conèixer la història d’aquest monestir del segle XI a Martorell.

Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM .

Les esglésies romàniques de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Masquefa

Denominació del projecte: Les esglésies romàniques de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Masquefa
Investigador principal: Alfred Mauri
Altres investigadors participants:
Pablo del Fresno i Josep Socorregut

Període de realització: 2014

Finançament:
CEM, AACG i IRMU (IX Convocatòria d’ajuts per a projectes d’investigació o de difusió cultural de l’Institut Ramon Muntaner)

Sant Pere de Masquefa

Objectius:
L’abast de l’àmbit territorial d’aquest projecte respon a una unitat històrica que, en el primer cas, és fruit de la pertinença dels municipis de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons a l’antiga baronia de Gelida. Una unitat territorial que es va mantenir fins a mitjans del segle XIX, quan es va segregar el terme de Sant Llorenç d’Hortons. En el cas de Masquefa, la vinculació es remunta a l’època medieval, quan el senyor de Gelida va fer donació del castell de Masquefa al Monestir de Sant Cugat de Vallès, permutant-lo pel de Gelida. Els tres municipis actuals defineixen una unitat que en època medieval s’explica clarament per la seva disposició transversal a la vall de l’Anoia i que respon al procés d’expansió comtal.

Dins aquest territori es documenten diverses esglésies romàniques que, en el millor dels casos, han estat objecte d’estudis parcials.

  • Municipi de Gelida
    Església de Sant Pere del castell de Gelida
    Església de Sant Miquel (desapareguda)
    Església de Sant Salvador de la Calçada (desapareguda)
  • Municipi de Sant Llorenç d’Hortons
    Església de Sant Llorenç d’Hortons (obra romànica parcialment conservada)
    Església de Sant Joan Samora
  • Municipi de Masquefa
    Església de Sant Pere de Masquefa (o del Cementiri vell)

Aquest conjunt d’esglésies ha estat escassament estudiat, alhora que és molt poc conegut, malgrat que les seves característiques i situació el fan especialment interessant des del punt de vista de la recerca i de la divulgació i dinamització cultural.

Aquest dèficit pel que fa al coneixement històric i arqueològic, així com la seva escassa presència en les propostes de promoció del territori, han estat l’arrel del projecte de recerca.

D’acord amb aquest context, de forma general i pels edificis conservats total o parcialment, els objectius han estat:

  • Sistematitzar les referències històriques
  • Recopilar el material fotogràfic
  • Documentar la planta i alçats dels edificis objecte d’estudi
  • L’estudi sistemàtic i amb metodoloigia arqueològica de la seqüència constructiva dels edificis
  • Generar la planimetria de cada un del edificis doucmentant la seva seqüència constructiva
  • Elaborar models 3D en els casos que resulti explicatiu per la complexitat o parcialitat de les restes conservades
  • Disposar de materials que permetin desenvolupar una proposta de ruta romànica basada en aquests edificis

El Castellvell de Rosanes

MAURI, Alfred (2014): El Castellvell de Rosanes.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
60 pàgines. 21,59 X 27,94 cm.
ISBN: 978-84-617-1937-2

CobertaA_QR-6

El Castellvell de Rosanes, conegut també com a castell de Sant Jaume, va ser en època medieval la capçalera de la baronia que pren el mateix nom que la fortificació i que incloïa els territoris dels actuals municipis de Castellví de Rosanes, Abrera, Castellbisbal, Martorell, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires.

Malgrat la seva importància històrica i la rellevància monumental, a dia d’avui el seu estat d’abandonament és absolut i mai s’hi han dut a terme intervencions de consolidació i preservació, ni d’excavació arqueològica sistemàtica. Tot i això, sí que ha merescut atenció pel que fa a la recerca documental i també, parcialment, a l’estudi de la seva estructura, sense que es disposi, però, de cap monografia que aplegui els resultats dels diversos estudis i articles publicats que hi fan referència.

D’entre aquests treballs destaca, sense cap mena de dubte, l’elaborat per Bonaventura Pedemonte i publicat el 1929 sota el títol Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes. Encara avui és de cita obligada en qualsevol estudi històric referit als municipis que en van formar part.

No obstant, el treball de Pedemonte no constitueix una monografia sobre el Castellvell de Rosanes, sinó sobre la baronia. Els treballs que se centren de forma més concreta en la fortificació, ja sigui en relació a l’estudi d’aspectes puntuals o del conjunt, són molt posteriors. Per altra banda, el fet que es trobin majoritàriament en publicacions especialitzades limita el seu coneixement a àmbits més propers a la recerca.

Entre els anys 2008 i 2009, comptant amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i del Centre d’Estudis Martorellencs, vam tenir ocasió de desenvolupar un projecte de recerca centrat en l’estudi de les tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes. Les visites al Castellvell de Rosanes van actuar com a senyal d’alarma respecte de l’abandonament del conjunt i de la progressió del procés de degradació, alhora que es feia palesa la necessitat d’integrar en una única publicació els resultats dels diversos treballs i estudis existents.

Aquest és el propòsit d’aquesta monografia: integrar la informació disponible i contrastar-la i interpretar-la d’acord amb l’estat actual de la investigació històrica i arqueològica, tot mantenint un registre rigorós però alhora, amb un enfocament orientat al lector no especialitzat.

Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM o en format electrònic a través de Google play.

 

Santa Margarida. Jaciment arqueològic

MAURI, Alfred (2014): Santa Margarida, jaciment arqueològic.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
32 pàgines. 14,8 X 21 cm.

Portada
L’església de Santa Margarida, als afores de Martorell, acull un extens jaciment arqueològic que ens permet un recorregut per la història d’aquest indret al llarg de més de 1.500 anys. Des de 1972 el jaciment ha estat objecte, primer, de treballs de recuperació i, des de 1981, d’excavacions arqueològiques que conjuntament amb els estudis en arxius, ens han permès endinsar-nos en un període històric sovint massa desconegut i considerat com a fosc. Amb aquesta guia ens proposem trencar aquesta visió, a la llum dels resultats de la recerca.
Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM o en format electrònic a través de Google play.

An Integrated Implementation of Written and Material Sources – Conceptual Challenge and Technological Resources

MAURI, Alfred; TRAVÉ, Esther; FRESNO, Pablo del (2012): “An Integrated Implementation of Written and Material Sources – Conceptual Challenge and Technological Resources”, dins OLLICH, Imma (Ed): Archaeology, New Approaches in Theory and Techniques.  InTech. Rijeka, Croatia. P 41-64
ISBN: 978-953-51-0590-9

Intech_01

 

 

 

 

 

 

Consultable en línia des d’aquest enllaç

 

CEM: experiències de noves tecnologies al servei de la difusió del patrimoni

FARRENY, Montserrat; MAURI, Alfred; NAVARRO, Rosario (2012): “Centre d’Estudis Martorellencs: experiències de
noves tecnologies al servei de la difusió del patrimoni”, dins
Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume
Codina. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat. P 509-518.
ISBN: 978-84-938801-6-3

(Enllaç a la publicació)

Les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes

Denominació del projecte: Tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes
Investigador principal: Alfred Mauri
Altres investigadors: Daniel Robles i Pablo del Fresno

Període de realització: 2007 – 2009

Finançament: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya (Ajut 2007 ACOM0029) i CEM

Castell_Rosanes_01

Resum del projecte:
El propòsit d’aquest projecte ha estat caracteritzar, identificar i documentar les tècniques constructives i definir la seqüència històrica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes, fins ara escassament estudiades individualment i en el seu conjunt. També s’ha replantejat la interpretació de la significació territorial d’aquestes fortificacions al llarg del temps.

El procés de treball s’ha desenvolupat mitjançant l’aplicació de la metodologia de documentació i anàlisi estratigràfica (arqueologia de l’arquitectura) i la recopilació sistemàtica de les informacions documentals, generant un registre integrat. S’ha procedit a:

  • Identificar i documentar com a Unitats Estratigràfiques cada una de les entitats constructives de les fortificacions medievals de l’àmbit en estudi.
  • Elaborar el diagrama estratigràfic del procés de construcció i l’evolució de cada fase de manera individual i comparables entre si.
  • Elaborar la documentació planimètrica i fotogràfica de recolzament de l’estudi.
  • Identificar, caracteritzar i documentar les tècniques constructives.

El resultat de l’estudi ens permet identificar una diversitat tipològica d’aquestes construccions, que és possible relacionar amb diferents tècniques constructives, alhora que conèixer les transformacions que han experimentat, malgrat l’elevat nivell de destrucció i d’abandonament que presenten en la majoria dels casos, el que fa aconsellable una ampliació de la recerca en el futur. La majoria de les fortificacions estudiades apareixen documentades des del segle X, tot i que en alguns casos reutilitzen estructures de fortificació romanes. Estructuralment és possible la datació d’algunes com a mínim als inicis del segle IX i s’emmarcarien en el context de fortificació de la franja fronterera del Llobregat i la posterior expansió cap a l’Ordal – Garraf – Penedès.

Consultar la memòria del projecte

La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI

Títol: La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI
Autor de la tesi: Alfred Mauri
Director: Dr. José Ignacio Padilla Lapuente,
Departament/Institut: Universitat de Barcelona. Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica

(Accés a la Tesi doctoral)

Resum:
En els darrers anys l’estudi del paisatge, entès com a sistema, s’ha mostrat com una via de gran fertilitat per fer avançar la recerca històrica des d’una perspectiva que incorpori la comprensió de la complexitat i la integració de les diverses fonts històriques: documentals, arqueològiques, estudis paleoambientals, geoarqueològics, etc.

El territori que identifiquem com a comtat de Barcelona reuneix un seguit de condicions, tant en el seu propi procés històric com en relació als plantejaments d’aquesta recerca, que ens van fer considerar-lo com un àmbit adequat. L’elecció respon a l’interès per l’ús de recursos informàtics en el tractament de la informació, en un propòsit de cercar resposta a com fer-ho i com, de la mateixa manera que ha estat possible en altres ciències, afrontar el processament de grans quantitats d’informació en la recerca històrica, tot fent possible extreure informació de dades que aparentment, per aïllades, podien semblar poc rellevants.

El sistema de treball emprat es basa en un seguit de conceptes que permeten la gestió integrada de la informació.

Unitat d’informació serà:
Qualsevol indicació que permeti conèixer la composició, l’estat, les variacions i les interrelacions de i entre els elements que constitueixen un sistema. Cada unitat d’informació pot pertànyer exclusivament a una de les dues úniques classes de representació d’unitats d’informació amb les quals treballarem: Unitats Topogràfiques [UT] i Actors [AC].

Unitat Topogràfica [UT]:
Entenem Unitat Topogràfica [UT] com l’indicador d’una acció o situació que es pot ubicar en l’espai i en el temps, independentment de l’especificitat de la font d’informació i del seu origen biòtic, abiòtic o antròpic.

Actor [AC]:
Entenem per Actor [AC] el protagonista individual o corporatiu d’una acció.

Operativament, es sistema de gestió de la informació que hem desenvolupat funciona sobre un sistema de gestió de bases de dades i un sistema d’informació geogràfica.

El SGBD està integrat per diverses bases de dades, tant per a la introducció d’informació com per a tasques de validació de dades o auxiliars.  Els recursos del SIG s’articulen sobre les bases cartogràfiques de suport, indispensables per a la referenciació geogràfica de les dades gestionades pel SGBD. A aquesta capacitat de georeferenciació cal afegir la de generació automàtica de cartografia d’UT. La combinació d’aquestes dues capacitats és la que ens permetrà generar els suports cartogràfics necessaris en cada moment segons el període i el fenomen objecte d’estudi, sempre a partir d’un ús integrat de les fonts.

És a partir d’aquest punt que ens hem plantejat l’estudi de l’evolució del paisatge en l’àmbit del comtat de Barcelona, analitzant les pervivències de les estructures territorials anteriors; la forma com aquestes han condicionat els models posteriors; el procés d’implantació dels castells termenats i de les sagreres i la seva relació sobre la redistribució de les zones d’hàbitat; la distribució i densitat dels diferents cultius en relació a les zones d’hàbitat, la xarxa viària i les àrees de consum; la configuració dels nuclis urbans, etc.

L’objectiu últim no és pas l’automatització de la producció cartogràfica històrica, sinó possibilitar la gestió integrada de la informació, prenent en consideració la seva significació territorial i identificar aquesta realitat territorial per a cada moment en estudi, prèviament a endinsar-nos en l’anàlisi territorial. L’explotació i l’anàlisi de les dades constitueix la darrera fase d’un procés complex al qual ens ajuden les eines informàtiques, però aquestes no en són l’objectiu.