Arxiu d'etiquetes: Martorell

Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021

Denominació del projecte: Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021

Investigadora principal: Esther Travé Allepuz

Investigadors de l’equip: Montserrat Farreny Agràs, Alfred Mauri Martí, Rosario Navarro Sáez, Pablo del Fresno Bernal; Josep Socorregut Doménech

Període de realització: 2018-2021

Finançament: Ajuntament de Martorell, Centre d’Estudis Martorellencs, Generalitat de Cataluuya

Objectius:

A més de la recerca mitjançant l’aplicació de la metodologia arqueològica, amb l’excavació als jaciments de Santa Margarida i de Sant Genís, es contempla l’estudi de l’àmbit territorial que els acull i que forma una unitat històrica almenys des de 1042. Una cronologia que en el cas de Santa Margarida ens permet recular almenys fins el segle V i, encara, possiblement més enrere si considerem que és per aquest indret on és més versemblant el pas de la Via Augusta des del Pont del Diable cap el Penedès, com corroboraria el fragment de mil·liari recuperat a Santa Margarida i que es pot datar en temps de l’emperador Magnenci (350-353 dE). Un fet que a més dona solidesa a la hipòtesi de l’emplaçament proper de la mansio Ad-Fines.

L’estudi integral d’aquest territori en tota la seva extensió espacial i cronològica ofereix una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la seva evolució i el seu paisatge al llarg d’un període de pràcticament 2000 anys. Alhora les característiques d’ambdós jaciments fan possible focalitzar l’atenció en un seguit d’objectius de recerca dins l’àmbit territorial del Priorat relatius al coneixement de l’hàbitat i els elements estructurals dels espais de culte i emmagatzematge, la configuració d’un espai de sagrera i la relació d’aquests espais amb el seu entorn immediat a partir de les aproximacions pròpies de l’arqueologia del paisatge, l’excavació arqueològica i l’explotació de les fonts documentals.

Sant Genís de Rocafort

MAURI, Alfred (2015): Sant Genís de Rocafort.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
32 pàgines. 14,8 X 21 cm.

Portada_SGR

El 8 d’abril de l’any 1042 els senyors de Castellvell de Rosanes van fundar el monestir de Sant Genís de Rocafort, les restes del qual encara perduren avui sobre el turó rocós d’aquest mateix nom. Atribuït a l’orde del Temple, avui sabem que el monestir va ser habitat per monjos de l’orde benedictí. Possiblement el lloc on s’alça era ja ocupat per estructures de fortificació. Dins el territori que se li va adjudicar, existia ja una església sota l’advocació de Sant Genís.

Aquesta guia us ajudarà a conèixer la història d’aquest monestir del segle XI a Martorell.

Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM .

El Castellvell de Rosanes

MAURI, Alfred (2014): El Castellvell de Rosanes.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
60 pàgines. 21,59 X 27,94 cm.
ISBN: 978-84-617-1937-2

CobertaA_QR-6

El Castellvell de Rosanes, conegut també com a castell de Sant Jaume, va ser en època medieval la capçalera de la baronia que pren el mateix nom que la fortificació i que incloïa els territoris dels actuals municipis de Castellví de Rosanes, Abrera, Castellbisbal, Martorell, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires.

Malgrat la seva importància històrica i la rellevància monumental, a dia d’avui el seu estat d’abandonament és absolut i mai s’hi han dut a terme intervencions de consolidació i preservació, ni d’excavació arqueològica sistemàtica. Tot i això, sí que ha merescut atenció pel que fa a la recerca documental i també, parcialment, a l’estudi de la seva estructura, sense que es disposi, però, de cap monografia que aplegui els resultats dels diversos estudis i articles publicats que hi fan referència.

D’entre aquests treballs destaca, sense cap mena de dubte, l’elaborat per Bonaventura Pedemonte i publicat el 1929 sota el títol Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes. Encara avui és de cita obligada en qualsevol estudi històric referit als municipis que en van formar part.

No obstant, el treball de Pedemonte no constitueix una monografia sobre el Castellvell de Rosanes, sinó sobre la baronia. Els treballs que se centren de forma més concreta en la fortificació, ja sigui en relació a l’estudi d’aspectes puntuals o del conjunt, són molt posteriors. Per altra banda, el fet que es trobin majoritàriament en publicacions especialitzades limita el seu coneixement a àmbits més propers a la recerca.

Entre els anys 2008 i 2009, comptant amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i del Centre d’Estudis Martorellencs, vam tenir ocasió de desenvolupar un projecte de recerca centrat en l’estudi de les tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes. Les visites al Castellvell de Rosanes van actuar com a senyal d’alarma respecte de l’abandonament del conjunt i de la progressió del procés de degradació, alhora que es feia palesa la necessitat d’integrar en una única publicació els resultats dels diversos treballs i estudis existents.

Aquest és el propòsit d’aquesta monografia: integrar la informació disponible i contrastar-la i interpretar-la d’acord amb l’estat actual de la investigació històrica i arqueològica, tot mantenint un registre rigorós però alhora, amb un enfocament orientat al lector no especialitzat.

Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM o en format electrònic a través de Google play.

 

Santa Margarida. Jaciment arqueològic

MAURI, Alfred (2014): Santa Margarida, jaciment arqueològic.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
32 pàgines. 14,8 X 21 cm.

Portada
L’església de Santa Margarida, als afores de Martorell, acull un extens jaciment arqueològic que ens permet un recorregut per la història d’aquest indret al llarg de més de 1.500 anys. Des de 1972 el jaciment ha estat objecte, primer, de treballs de recuperació i, des de 1981, d’excavacions arqueològiques que conjuntament amb els estudis en arxius, ens han permès endinsar-nos en un període històric sovint massa desconegut i considerat com a fosc. Amb aquesta guia ens proposem trencar aquesta visió, a la llum dels resultats de la recerca.
Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM o en format electrònic a través de Google play.

La iglesia de Santa Margarida del Priorat de Sant Genis de Rocafort, Martorell (Barcelona)

NAVARRO, Rosario; MAURI, Alfred (1991): “La iglesia de Santa Margarida del Priorat de Sant Genis de Rocafort, Martorell (Barcelona)”, dins Gallo-Romains, Wisigoths et Francs en Aquitaine, Septimanie et Espagne.  Assocaition Française d’Archéologie Mérovingienne. Toulouse. P 53-62.
ISBN: 2-9505595-6