Sampling strategies via statistical exploitation of morphometric data: Maximizing the assets of petrographic examination for a chronological review at the medieval town of Martorell

European Meeting on Ancient Ceramics, 2019. Barcelona, 16 a 18 de setembre de 2019

Sampling strategies via statistical exploitation of morphometric data: Maximizing the assets of petrographic examination for a chronological review at the medieval town of Martorell

by Esther Travé, Alfred Mauri, Rosario Navarro and Pablo del Fresno

The archaeological site of Santa Margarida (Martorell, Barcelona) is placed close to the ancient Via Augusta. The most ancient archaeological evidence is an Early Christian church with tripartite apse and its extensive necropolis. During the period between the 6th to the 12th Centuries this site experienced a great transformation in accordance to the surrounding landscape articulation, the origin of the medieval village of Martorell and the refurbishment of the church, transformed into a Romanesque building.

Medieval greyware is the most abundant finding at the site. A morphometric and petrographic study has been undergone recently. Greyware potsherds of four selected silos from different chronological horizons were sampled according to their morphometric characterization and examined via optical microscopy. Statistical exploitation of vessel shape compared to macroscopic paste examination led to a more precise sampling that has enabled us to determine more accurately the chronological transformations of pottery at this site and the changing paste recipes.

Whilst some high quality boiling pots or ollas were imported from the neighbouring medieval kiln site of Cabrera d’Anoia, medieval Martorell developed a local production of greyware vessels. Despite the homogeneity of these vessels throughout the Catalonian landscape, a combined approach of morphometric analysis and petrographic characterization allowed us to determine several differences related to the chronological sequence of this site. Our study has been of great importance to identify the local production and to characterize a reference group. These findings open new research perspectives about the daily activities at this site and the greyware pottery production and distribution in Medieval Catalonia.

Campanes, campanars i campaners de Gelida

MAURI, Alfred (2019): Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida. Gelida.


Podeu escoltar els tocs de les campanes de Gelida
des d’aquest enllaç


Entrevista a Ramon Torres, realitzada per Isabel Martínez Marimón
(Enregistrament: 13 de juny de 2004)


Tocs de campana i entrevista a Ramon Torres Pastoret, darrer campaner actiu a Gelida (1955-2005)


“Blog de nit”: La música de Clio
Programa de Catalunya Música dedicat a “Les campanes de Gelida”
(3 d’abril de 2009)

Els tocs de campana de Gelida

El temps desdibuixa en la memòria el significat dels tocs. També el fet de ser nouvingut en un poble en fa necessari l’aprenentatge. Tot i les semblances, cada lloc té els seus propis tocs.

Aquí recollim els que s’executen a Gelida, dels quals n’hem pogut tenir constància directa, però sabem que podien ser executats d’una altra manera en èpoques anteriors i també que han existit més tocs que ja no ha estat possible documentar.

Aquest treball té el seu origen en l’exposició que va impulsar l’Associació d’Amics del Castell de Gelida l’any 2004, de la producció de la qual vaig ser-ne responsable. Paral·lelament l’AACG va impulsar també la restauració i automatització de les campanes de la parròquia de Sant Pere de Gelida el 2006.

Agraïm el suport i la col·laboració de la parròquia de Sant Pere de Gelida, de Ràdio Gelida, de Gelida TV, de Ramon Torres, de Montserrat Torres, de Ramon Rovira, d’Enric Carafí, d’Ernest Roca, de Joan Llopart, de Dani Guinot i de l’Ajuntament de Gelida. Cal destacar la col·laboració d’Isabel Martínez, que va posar a la nostra disposició el seu treball d’etnomusicologia sobre les campanes de Gelida, presentat al Conservatori Superior de Música del Liceu.

Escolteu la gravació dels diferents tocs, de la ma de Montserrat Torres, executats amb les campanes de la parròquia de Sant Pere de Gelida.

Repic de festa
Toc d’alarma
Angelus o Avemaria
Primer toc de missa
Segon toc de missa
Tercer toc de missa
Toc de rosari
Toc de bon temps
Toc de difunts (dona)
Toc de difunts (home)
Toc de difunts (albat)

Archaeological Research Information System (ARIS): Information and Stratigraphic Register Management

OPEN SCIENCE & THE HUMANITIES CONFERENCE 2018. Barcelona, 21 de juny de 2018

Archaeological Research Information System (ARIS): Information and Stratigraphic Register Management

by Pablo del Fresno Bernal, Esther Travé, and Alfred Mauri

The aim of this poster is to introduce a normalized proposal for managing the information and stratigraphic register arising from the archaeological fieldwork tasks. These files are produced within a scientific framework and are expected to be research information sources. Nevertheless, as a task regulated by the public administration, the archaeological register can also be considered and administrative document.

Therefore, the implementation and use of normalized processes for information management from the very beginning of the archaeological activity –actually before the fieldwork starts– until the submission of final report showing the obtained results and evidencing the compliment of administration requirements is suggested.

Preservation of knowledge is the underpinning goal of every Research Information System (RIS) and accurate registering of files fixing and transferring information is the basic pillar of scientific activity. Our proposal for normalized management is structured according to three main lines developed:

· SigArg: Geo-Spatial Archaeological Information System

· SgdArq: Archaeological File Management System

· NodArq: Archaeological Description Standards

To sum up, the implementation of a tool or an assemblage of computing interconnected tools according to pre-established rules and protocols allows the real instrumental usage of a theoretical proposal of normalization. This configures entirely the Archaeological Information System that we offer to the scientific community.

Research Information System (RIS): General principles and applications for Information Management

OPEN SCIENCE & THE HUMANITIES CONFERENCE 2018. Barcelona, 21 de juny de 2018

Research Information System (RIS): General principles and applications for Information Management

by Pablo del Fresno Bernal, Esther Travé, and Alfred Mauri

The changes occurred within paradigms of research processes have turn open data into a key element that requires reconsidering the way our work is done and information is dealt with. This overhaul also aims at developing new cross-cutting and transdisciplinar approaches. 

This proposal introduces the methodology developed for the integrated management of historical data, considering the wide diversity of sources in order to ease collaborative work and make it accumulative along time.

The concepts of Topographic Unit (indicator of an action or place that can be located in space and time, regardless the specificity of the source of information and its biotic, abiotic or anthropic origin) and Actor (individual or collective author of an action), together with the use of an ontology applied to the information gathering and classification, and the definition of relationships are the underpinning pillars of this system.

The potential of further data exploitation via different tools such as statistics, graphical representation, geographic information systems, etc. is exemplified by results obtained from its application to different research projects carried out since 1997.

Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021

Denominació del projecte: Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021

Investigadora principal: Esther Travé Allepuz

Investigadors de l’equip: Montserrat Farreny Agràs, Alfred Mauri Martí, Rosario Navarro Sáez, Pablo del Fresno Bernal; Josep Socorregut Doménech

Període de realització: 2018-2021

Finançament: Ajuntament de Martorell, Centre d’Estudis Martorellencs, Generalitat de Cataluuya

Objectius:

A més de la recerca mitjançant l’aplicació de la metodologia arqueològica, amb l’excavació als jaciments de Santa Margarida i de Sant Genís, es contempla l’estudi de l’àmbit territorial que els acull i que forma una unitat històrica almenys des de 1042. Una cronologia que en el cas de Santa Margarida ens permet recular almenys fins el segle V i, encara, possiblement més enrere si considerem que és per aquest indret on és més versemblant el pas de la Via Augusta des del Pont del Diable cap el Penedès, com corroboraria el fragment de mil·liari recuperat a Santa Margarida i que es pot datar en temps de l’emperador Magnenci (350-353 dE). Un fet que a més dona solidesa a la hipòtesi de l’emplaçament proper de la mansio Ad-Fines.

L’estudi integral d’aquest territori en tota la seva extensió espacial i cronològica ofereix una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la seva evolució i el seu paisatge al llarg d’un període de pràcticament 2000 anys. Alhora les característiques d’ambdós jaciments fan possible focalitzar l’atenció en un seguit d’objectius de recerca dins l’àmbit territorial del Priorat relatius al coneixement de l’hàbitat i els elements estructurals dels espais de culte i emmagatzematge, la configuració d’un espai de sagrera i la relació d’aquests espais amb el seu entorn immediat a partir de les aproximacions pròpies de l’arqueologia del paisatge, l’excavació arqueològica i l’explotació de les fonts documentals.

Cartes familiars de Catalunya (segles XVI-XIX): inventari, estudi i difusió

Denominació del projecte: Cartes familiars de Catalunya (segles XVI- XIX): inventari, estudi i difusió

Investigador principal: Javier Antón Pelayo
Altres investigadors participants: Montserrat Jiménez Sureda, Alfred Mauri Martí, Remei Perpinyà Morera, Ramon Alberch Fugueras
Equip de treball: Sílvia López Amor
Tècnica de suport a la recerca: Alícia Calvo Burés

Període de realització: 2017-2019

Finançament: Ministerio de Ciencia e Innovación de España (HAR2016-76560-P)

Objectius:
El projecte pretén aprofundir en I’estudi dels ego-documents, amb l’objectiu de construir un inventari dels epistolaris familiars dels segles XVI a XIX que es conserven, dispersos i a vegades descol·locats i descuidats, en els arxius i biblioteques de Catalunya. Per això es porta a terme una investigació exhaustiva en tots els centres documentals catalans, des dels que tenen un caràcter nacional, com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, als provincials, comarcals, municipals, eclesiàstics i patrimonials.

Sant Genís de Rocafort

MAURI, Alfred (2015): Sant Genís de Rocafort.
Centre d’Estudis Martorellencs. Martorell
32 pàgines. 14,8 X 21 cm.

Portada_SGR

El 8 d’abril de l’any 1042 els senyors de Castellvell de Rosanes van fundar el monestir de Sant Genís de Rocafort, les restes del qual encara perduren avui sobre el turó rocós d’aquest mateix nom. Atribuït a l’orde del Temple, avui sabem que el monestir va ser habitat per monjos de l’orde benedictí. Possiblement el lloc on s’alça era ja ocupat per estructures de fortificació. Dins el territori que se li va adjudicar, existia ja una església sota l’advocació de Sant Genís.

Aquesta guia us ajudarà a conèixer la història d’aquest monestir del segle XI a Martorell.

Es pot adquirir en format imprès a la Llibreria virtual del CEM .